Començar.

El sol s'aixeca darrere les muntanyes. El dia comença a brillar dins teu.

El projecte d'avui es encomanar un somriure a tothom. Començes a caminar, creant el teu propi

cami, i poc a poc te'n adones que si tot va bé, pots fer-ho tot al teu gust, sense demanar l'opinió de ningú.

Aquells llocs, aquells amics, aquelles festes, tot és genial i creus que sempre seguirà aixi.

De repent t'enamores de la teva vida, perquè creus que tot això és un somni del qual mai vols despertar-ne.

Vius en una bombolla, tot sembla estar sota els teus peus. Te'n adones que no tothom es tan feliç com tu i penses que això no pot ser aixií.

Observes el teu entorn i veus que tot es diferent, deixes de flotar per uns instants, i els teus peus toquen a terra.

Els teus ulls es començen a obrir, no nomès ets sol al món. La gent està sola aqui, i dins del teu cap ressona aquella veu,

aquelles paraules que un dia van entrar dins teu.

Parles amb la gent, i veus que et tornen el somiure, que aquest cop, tens tota la raó.

I obres la porta de casa, i aquell camí es fa més llarg, i t'estires al llit, i te'n adones la felicitat que has dut al cor de la gent avui.

I t'adorms, i l'únic qu etens al cap, és aquella petita persona, aquella que no hi és ara, i que li deus tota la teva alegria.

Aquella persona que un dia et va dir que de la teva vida, en fessis un somni, i d'aquest, una pura realitat....*