Que la realitat ens persegueixi, i posa'm a córrer per no acceptar la meva pròpia vida.
Enfrontar-me als problemes jo sola, sense ajuda i fent que cada instant sigui únic i immortalitzar-lo sempre.
La meva forma de lluitar i de seguir amb mi mateixa era el teu somriure, i ara ja ha deixat de brillar.
Siguis on siguis, ajuda'm. No me'n vull anar del teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Una petjada