Arriba una data especial?!
Dia 15 de desembre. Algú em recorda que demà és el meu aniversari, que demà faig els, tan i tan esperat 18 anys.
Però algú s'ha preguntat si em venen de gust fer-los? Ostia! Si realment, tampoc podré disfrutar-los amb qui realment en tinc ganes, si he deixat enrere persones, gustos, alegries i petits detalls que van fer-me feliç i que ara, ara només són dins de la caixeta que guardo dins l'armari, aquella on hi ha somnis que mai podran fer-se realitat, allà on hi ha les fotografies dels moments que he pogut immortalitzar, aquelles persones amb el seu somriure que ja han marxat.
No vull fer els 18, no vull que canvii la meva vida, no vull fer-me gran.
Avui he sentit una frase que m'ha captivat, avui, que em sento tan petita dins d'aquest món de merda on només hi ha malícia, misèria i un alt grau de supremacia per part de tots els que són per damunt de les nostres vides.
Realment, dijous, ningú recordarà que ja ha passat un any més després de felicitar-me. Sí, total, dijous tornaré a ser aquella persona que camina; entretinguda, amb por i sense cap mena de força, per la vida, intentant trobar solucions a problemes que ni tan sols poden tenir-ne.
Així que, segueixo amb la mateixa vida, la que tenia l'any passat i la que tindré demà passat quan tothom hagi oblidat que realment dins meu hi ha hagut la sensació de tenir 18 anys.
Patrícia aparca la por. Et falten moltes coses per viure, potser no tens totes les persones que t'agradaria tenir. Molts records es queden pel camí. Però per molt que ens costi de comprendre, la nostàlgia no és dolenta. Significa el que has viscut i trobes a faltar.
ResponEliminaSap greu. Però cap endavant hi has de tirar igualment.
Et desitjo molta força per plantar cara a tot i tothom!
No m'agrada fer-me gran perquè quan això passa, sempre miro enrere i no endavant, sempre em fixo en les coses "dolentes" i no en les bones. Però saps què? al final del dia de l'aniversari, veus les coses bones de la teva vida; les persones que hi són, els sentiments, l'apreci, les paraules que et dediquen. I saps? al final, fer-se gran, no és més que tenir una oportunitat més per complir somnis, per viure la vida que realment vols viure i, sobretot... per adonar-te que les coses dolentes no són tant dolentes.
ResponEliminaT'envio 18 petonets! i el millor que es pot fer davant aquest trist i caòtic món, és ensenyar-li la bona cara d'un mateix.