Sembla mentida, irreal potser, fins i tot. No puc creure res del que passa al meu voltant. Intento acceptar la realitat, observar cada detall fins al punt d'investigar-lo fins al final, però hi ha alguna cosa que se m'escapa. Alguna cosa que perdo cada instant que tanco els ulls i desapareix el món de vista.
Perdo paraules, perdo imatges, secrets i potser també mirades.
Però acostumo a perdre detalls importants, persones que representen alguna cosa, per molt petita que sigui, dins la vida d'un mateix.
I no em crec que això passi tant sovint, que se'n vagin les millors persones que he conegut mai, o potser que se'n vagin aquelles persones properes les quals t'influeixen d'una manera petita o gran.
Dia a dia moren milers de persones, de fam, de pobresa, violades, assassinades o per un accident. Però també en moren milers més de malalties i de causes que fins avui, encara no podem conèixer.
Faria una crida a la societat sanitària, però jo no en tinc ni idea, així que em vull posar a la pell de cadascú que ha viscut això d'aprop, tot i que jo no ho hagi viscut, puc fer-me'n una idea del que és perdre algú important.
Per tots aquells que es senten sols, perduts, sense veure-hi més enllà que llàgrimes i foscor.
Per tots aquells que han marxat, i dels que no ens hem pogut despedir.
No és un adéu per sempre, és un fins aviat...:)
Perdo paraules, perdo imatges, secrets i potser també mirades.
Però acostumo a perdre detalls importants, persones que representen alguna cosa, per molt petita que sigui, dins la vida d'un mateix.
I no em crec que això passi tant sovint, que se'n vagin les millors persones que he conegut mai, o potser que se'n vagin aquelles persones properes les quals t'influeixen d'una manera petita o gran.
Dia a dia moren milers de persones, de fam, de pobresa, violades, assassinades o per un accident. Però també en moren milers més de malalties i de causes que fins avui, encara no podem conèixer.
Faria una crida a la societat sanitària, però jo no en tinc ni idea, així que em vull posar a la pell de cadascú que ha viscut això d'aprop, tot i que jo no ho hagi viscut, puc fer-me'n una idea del que és perdre algú important.
Per tots aquells que es senten sols, perduts, sense veure-hi més enllà que llàgrimes i foscor.
Per tots aquells que han marxat, i dels que no ens hem pogut despedir.
No és un adéu per sempre, és un fins aviat...:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Una petjada