Nosaltres que som coneixedors no coneixem, no ens coneixem nosaltres mateixos.
Això té el seu bon motiu. Mai no hem anat a la recerca de nosaltres mateixos.
Com podia esdevenir-se doncs, que un dia ens trobéssim? Tothom ha dit amb raó:
-On hi ha el vostre tresor, alli hi ha també el vostre cor.
El nostre tresor és allí on es troben els ruscs del coneixement.
Sempre som de camí vers ells, com animals nascuts amb ales i com recol·lectors de la mel de l'esperit.
Pròpiament nomès tenm una preocupació al cor:
-Emportar-nos a casa alguna cosa.
Tanmateix, pel que fa la vida, pel que fa allò que s'anomena experièncis, qui té de nosaltres prou serietat?
Qui té prou temps? Temo que en aquestes qüestions mai no hem parat prou esment a l'objecte.
Mai no hem tingut allí el nostre cor, ni tan sols la nostra oïda.
Friederich Nietzsche
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Una petjada